No gaire lluny de l’ateneu La Farigola on ens dirigíem amb en Martí, al mateix barri obrer de Poble Nou un grup de líders anarquistes discutia la situació. S’havien reunit a casa d’un d’ells, Jover, perquè tots vivien al barri o a prop, i el pis era proper al camp de futbol del Júpiter, on havien aparcat camions preparats per traslladar homes i armes cap als diferents fronts de la lluita a Barcelona.
Els carrers del voltant de l’estadi estan vigilats per gent ben escollida. Dos camions esperen al carrer Pujades, i a prop, ben amagats en un local hi tenen una metralladora Hotchkiss dos fusells metralladors txecs i molts fusells Winchester.
El local de la Farigola era a pocs metres també. Allà s’havia reunit els darrers dies el ple dels Comitès de Defensa de Barriada i el Comitè de Defensa de Barcelona, que ara ultimava els preparatius a casa d’en Jover. Allà es trobaven els homes més destacats i aclamats del moviment, que havien estat ja a moltes batusses i enfrontaments armats, i coneixien molt bé la lluita armada urbana. Però res que s’assemblés al que estava iniciant-se aquell dia. Això si, tots tenien clar que per a la batalla de Barcelona que semblava estar a punt de començar, ells estaven molt més ben preparats que l’exèrcit, acostumat a guerres convencionals.
Entre els homes que parlen i elaboren estratègies per al contraatac feixista al voltant del mapa sobre la taula, hi ha tres gegants del moviment llibertari: Durruti, Ascaso i Garcia Oliver, del que ja aquells anys se n’havien fet cançons i tot. Però també altres grans lideratges menys coneguts però igual d’importants per al moviment llibertari.
BARCELONA 1936 